diumenge, de maig 21, 2017

FINS SEMPRE!!

A Gijón es va acabar una carrera de més de​ 20 anys, que he disfrutat en totes les seves vessants i he intentat extreure'n les experiències més intenses possibles.

Aquesta última temporada he tingut uns resultats molt fluixos, que no són res més que el resultat del poc treball fet i a la deixadesa en els meus entrenaments.
No tinc la motivació, ni les ganes, ni la força de seguir: estic esgotat d'aquest esport. I sobretot no vull sentir l'esport com una obligació, sinó que ha d'anar lligat a les paraules passió i il•lusió.
Una passió que m'havia donat el meu club durant aquests últims 5 anys, l'Intec-Zoiti de Huesca i que els he d'agraïr moltíssim, i saben que, encara que no sigui un atleta format allà, sóc zoitista fins a la médula.
Agraïr la despedida que em van fer, primer a la ria i després amb l'entrega de regals commemoratius. La veritat és que si no hagués sigut per ells ho hagués deixat molt abans peró el caràcter familiar i alhora compromés de la seva gent, em van tornar a fer disfrutar d'aquest esport.
Agraïr a totes les persones que en major o menor mesura han contribuït i aportat algo en la meva carrera, que encara que potser algú pensarà que no és gran cosa, jo n'estic molt orgullós ja que cada pas que he fet ha sigut sense deixar de banda res en la vida privada, peró alhora estimant aquest esport i sent molt participatiu. D'aquesta manera no es forma un campió, ni un atleta d'èlit, sinó un atleta feliç, i aixó és el que he intentat ser. Crec que m'hi he acostat força.
A reveure companys!!

(Evidentment aquest blog quedarà innactiu a partir d'ara)